Carpe diem és una locució llatina que literalment significa "aprofita el dia", el que vol dir "aprofita el moment, no ho malgastis». Va ser encunyada pel poeta romà Horaci (Odes, I, 11):
Carpe diem quam minimum credula postero Aprofita el dia, no confiïs a demà
Es pot entendre com "no deixis per demà el que puguis fer avui". O igual "viu cada moment de la teva vida com si fos l'últim de la teva existència"
És un tòpic literari, un tema recurrent en la literatura universal com una exhortació a no deixar passar el temps que se'ns ha brindat, o bé, per gaudir dels plaers de la vida deixant de banda el futur, que és incert. Cobra especial importància en el renaixement, en el barroc i en el romanticisme.
Aquest tòpic pel que fa a les diferents èpoques literàries ha anat variant en la forma d'entendre-ho. Durant el període de l'Edat Mitjana era entès com: "viu el moment perquè vas a morir aviat". Posteriorment durant el Renaixement, els ideals de bellesa i perfecció el van fer entendre de la següent manera: "viu el moment perquè vas a envellir aviat". Finalment en l'època Barroca aquest tema es va tornar a interpretar de la mateixa manera que en l'edat mitjana, però amb força més intensitat pel que fa a la mort.
Així pot representar símptomes d'irresponsabilitat així com a falta de consciència en l'ésser. Però també l'actitud de viure intensament cada instant, d'afrontar la vida amb optimisme i alegria.
Font: Wikipedia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada