Per llegir aquest estiu: Et donaré la Terra de Chufo Llorens

Una altra novel·la que recomano per gaudir de la lectura històrica de Barcelona és Et donaré la Terra, de l'escriptor Chufo Llorens.
Llorens ens relata el naixement de Barcelona com a ciutat moderna i del ciutadà com a nova classe social. Segons explica l'escriptor, era una fita molt important adquirir tal categoria, sotmesa a tot tipus de requisits per part de l'establishment local. La Barcelona del segle XI, amb tan sols 2.500 habitants, vivia en aquells dies la seva eclosió urbanística i comercial.

L'autor sosté que la Barcelona del segle XI es distingeix d'altres territoris perquè, mentre en altres llocs "la jerarquia era: rei, noblesa i clergat, a Catalunya era: Conde, noblesa, clergat i ciutadans, els drets i la força era la màxima aspiració de qualsevol barceloní ". Ser ciutadà significava en aquella època "sentir-se component d'un grup i estar defensat davant els abusos de la noblesa", Llorenç puntualitza però "que era molt difícil", ja que per a això, l'aspirant havia de gaudir "de l'informe favorable dels veïns, casar-se amb una barcelonina si era possible, a més de tenir una casa i una trajectòria impoluta.

Què disfruteu!!!

Barça, Barça, Baaaaaarça!!!

No sóc una entusiasta del futbol ni tan sols una seguidora habitual, però, per un misteri gairebé inexplicable, sóc visceral i genèticament del Barça.

A la foto, equip del Futbol Club Barcelona com a Campions de Catalunya al 1923-1924 tot just inaugurat, el 1922, el primer gran estadi del club, el Camp de les Corts. Alguns dels jugadors més destacats de l'època eren:
Alcántara, Torralba, el mític Samitier, Piera, Platko...

Les coses han canviat molt però la passió dels "culers" segueix sent incombustible.

Força Barça!!!

Els bitllets del 1936 de la Generalitat de Catalunya

Al 1935, a causa de la pèrdua del poder adquisitiu de la pesseta, unit a l'augment en el preu de la plata, va suposar el temor que les monedes de 5 ptes., els "duros" de plata, desapareguessin de la circulació per a ser venudes com a metall.
El Govern de la República va considerar la fabricació de bitllets de 5 i 10 pessetes per substituir les monedes de 5 pessetes, després de retirar aquestes de la circulació. El Consell General del Banc es va oposar a causa del seu caràcter de paper moneda de circulació forçosa ja que no estava recolzat per cobertura metàl·lica alguna. De tota manera, es van arribar a encarregar esbossos amb el bust de Lope de vega, pel bitllet de 5 pessetes, i d'Isabel la Catòlica, pel de 10 pessetes.

El 18 de juny de 1935 es va arribar a un conveni amb la Hisenda Pública pel qual es va determinar que no es tractarien de bitllets emesos pel Banc d'Espanya, sinó de "certificats" que suplirien les monedes encunyades per l'Estat, el qual sufragaria les despeses de fabricació, encara que seria el Banc d'Espanya qui s'encarregués dels tràmits. Es tracta d'un certificat que hauria d'estar recolçat per un dipòsit de plata, a les caixes del Banc, amb una quantía, com a mínim, igual a la dels bitllets emessos.

Poc després de començada la Guerra Civil i pel fet que encara no circulaven els "Certificats de Plata" de 1935, la Generalitat de Catalunya va disposar, mitjançant el Decret de 21 de setembre de 1936, l'emissió de moneda paper divisionari.

A la foto, bitllet de 10 pessetes de la Generalitat, que porta l'escut de Catalunya amb l'espiga i el martell a l'anvers, i una barca a la platja amb una orla de fulles de llorer envoltant la marca a l'aigua.

Es va autoritzar la seva circulació per Decret de 4 de desembre de 1936 i ho van fer només durant la Guerra Civil, fins que l'Exèrcit Nacional va ocupar Catalunya el febrer del 1939.