Al 1935, a causa de la pèrdua del poder adquisitiu de la pesseta, unit a l'augment en el preu de la plata, va suposar el temor que les monedes de 5 ptes., els "duros" de plata, desapareguessin de la circulació per a ser venudes com a metall.
El Govern de la República va considerar la fabricació de bitllets de 5 i 10 pessetes per substituir les monedes de 5 pessetes, després de retirar aquestes de la circulació. El Consell General del Banc es va oposar a causa del seu caràcter de paper moneda de circulació forçosa ja que no estava recolzat per cobertura metàl·lica alguna. De tota manera, es van arribar a encarregar esbossos amb el bust de Lope de vega, pel bitllet de 5 pessetes, i d'Isabel la Catòlica, pel de 10 pessetes.
El 18 de juny de 1935 es va arribar a un conveni amb la Hisenda Pública pel qual es va determinar que no es tractarien de bitllets emesos pel Banc d'Espanya, sinó de "certificats" que suplirien les monedes encunyades per l'Estat, el qual sufragaria les despeses de fabricació, encara que seria el Banc d'Espanya qui s'encarregués dels tràmits. Es tracta d'un certificat que hauria d'estar recolçat per un dipòsit de plata, a les caixes del Banc, amb una quantía, com a mínim, igual a la dels bitllets emessos.
Poc després de començada la Guerra Civil i pel fet que encara no circulaven els "Certificats de Plata" de 1935, la Generalitat de Catalunya va disposar, mitjançant el Decret de 21 de setembre de 1936, l'emissió de moneda paper divisionari.
A la foto, bitllet de 10 pessetes de la Generalitat, que porta l'escut de Catalunya amb l'espiga i el martell a l'anvers, i una barca a la platja amb una orla de fulles de llorer envoltant la marca a l'aigua.
Es va autoritzar la seva circulació per Decret de 4 de desembre de 1936 i ho van fer només durant la Guerra Civil, fins que l'Exèrcit Nacional va ocupar Catalunya el febrer del 1939.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada